 |
| Cala S'Almonia. Jaume Escanellas |
I vindrà un dia
vestida de negre setí
per donar-te a provar
el tast més amarg,
i amb llàgrimes de sofre
veuràs rodolar els còdols,
els versos perduts,
la clau que obri tot els panys,
_sí, aquella, ja saps,
la d'Estellés_
i allà, al llindar del camí,
on ja no és possible el retorn,
veuràs que l'esquinçat vel
de les hores vençudes
s'esfilagarsa sense remei,
i clouràs els ulls,
i discretament cridaràs
la dolça calma que encercla
el gest més blau.
(Vindràs?)
7 comentaris:
senzillament majestuos.
S'esbrina sempre a les teues lletres, ben enramada, l'esperança.
La dolça calma, el gest més blau.
Esfilagarses.
Posem-hi una nota optimista, doncs:
Sóc mort al llit,
i amb tu encara passejo,
matí d'abril.
Vindrà i tu l'esperaràs al llindar d'aquest camí sense retorn, voltada de calma i de blau..
Gràcies a tots per la visita. Ah, Jordi, els teus haikus són d'una sensibilitat tan intensa que conviden a una lectura que sens dubte sempre resulta molt gratificant.
Publica un comentari a l'entrada